Punt de trobada i punt de sortida

Com són les coses. Tot de cop un dia saps que és el teu últim dia de solter. Això vol dir que passes un llindar que no té marxa enrere, que no podràs tornar a ser mai més un solter... Avui abans que es torni a fer de nit ja estaré casat i hauré deixat enrere anys de solteria i aprenentatge. Crec que la vida és un constant aprenentatge per posar a prova les habilitats que hem anat aprenent dia a dia. Avui serà el dia de saber que, malgrat que ja fa dies que vivim en pecat, estar al costat d'ella és quelcom més que quedar per passar-ho bé. Tampoc vull pensar que canviï gaire res, però sí que serà com més formal, més compromès. Pot ser que sigui aquesta paraula la que sempre ens fa por: el compromís. Aquesta paraula que implica aquesta disciplina en la constància i la coherència d'estar on has decidit estar i amb qui vols estar. No és d'estranyar que hi hagi serioses dificultats per poder tirar endavant aquest compromís si no s'està del tot segur. Però no, avui estic segur que ella és amb qui vull estar, és amb qui em continuaré sentit lliure, amb qui pujarem les muntanyes més altes i més belles i també amb qui baixarem a les valls més pregones. Ho farem amb el compromís de fer-ho tant bé com sapiguem, amb el compromís d'estimar-nos amb ingenuïtat i alegria que faci que el dia a dia plegats sigui un plaer difícil d'explicar.