Fisterra

Per fi!!! Ja he arribat a la fi del món!!!!! Ahir va ser un dia molt dur i molt llarg. Van ser moltes hores i quilòmetres des de Negreira fins arribar a Fisterra. Vaig començar de nit i vaig acabar de nit però el dia va tenir tots els moments que pot tenir un dia amb foscor, sol, núvols, boira, pluja i vent. Vaja, que per ser l'últim dia, tot un comiat. Van haver-hi pujades i baixades, zones de bosc i zones clares sense ni una ombra, llocs amb molta gent i llocs desèrtics. Va ser un dia complet i que a forma de resum em va recordar diferents moments d'aquest camí que, com la vida, ens ensenya que hi ha moments de tot. Així també, si bé al començament del camí em queixava de que hi havia massa sol, ahir al final el dia es va anar tapant i si bé em va facilitar el caminar, em va ser impossible gaudir d'una posta de sol espectacular com esperava en arribar a Fisterra. I és que no es pot tenir tot però al mateix temps hem d'amotllar-nos al que tenim i valorar-ho. Ha sigut una experiència dura, però que val la pena i que et fa adonar com de petits som, però al mateix temps com de forts podem ser per aconseguir allò que volem. En el cami, com en la vida, he vist com ens movem d'un banda a l'altra i he aprés a continuar buscant el coneixement de totes les experiències i tot allò que em trobo i que m'envolta. Bon Camí!