El plaer de gaudir de la vista de Santiago a vista d'ocell des del Monte do Gozo produeix unes sensacions difícils de descriure només amb paraules: és la satisfacció de l'esforç recompensat després de dies en que m'hauria quedat aturat però he continuat, és l'alegria que els moments de tristesa per por de no poder-ho assolir s'han fos davant de l'evidència de l'èxit, és la consciència de la constància que ha calgut per arribar malgrat les dificultats, és el record molt present del meu pare que sens dubte ha estat amb mi fent una part del camí caminat en el meu cor i que m'ha donat força per continuar sempre endavant estigui allà on vulgui que ell estigui, és la companyia constant de molta gent que m'acompanyat des de casa donant-me ànims que ara els recordo.
Avui ha estat un dia molt bonic i agradable que m'ajudarà a no pensar en tot el xàfec que m'arriba en breu amb tota la bafarada roja que avui tenen una jornada èpica on es desfogaran bramant tots els espanyols "no-nacionalistes" i on la gent per un moment aturarà tota la seva activitat (qui sap si cerebral i tot...) per auto-abduir-se en aquest espectacle circense que els abstreurà d'haver de pensar en estatuets, crisi i sentir-se, que "podemos" ben units amb allò que és bo, legal i uniforme, sense haver de tenir tentacions de disidència, diversitat, crítica i mai, mai, mai mossegar la mà del que et dóna el pa, tot i que siguin les engrunes del pa que tu mateix fas a casa teva... En fi, que comenci l'espectacle que jo continuaré contemplant Santiago en companyia dels que estimo.
Ja has arribat? :D
ResponElimina