Aquest és el rumb aproximat que segueixo des que vaig sortir de Manresa ara fa uns catorze dies ja!! És curiós veure com durant tots aquests dies he tingut molt clar quin era el meu rumb. Avui m'imagino com si estigués agafant el rumb contrari i fent una petita tornada a casa per retrobar tot allò que deixem a casa quan marxem i que ens fa recança quan som fora ja. Com en un somni de migdiada m'imaginaré que he tornat a casa i que estic resolent temes pendents que no puc portar a la motxila ni puc deixar a casa així com així sense resoldre'ls. Com en un deliri estrany, avui aniré en contra del rumb que he portat tots aquests dies. En una al·lucinació de velocitat tornaré enrere, molt enrere, qui sap si per agafar més embranzida per anar molt més endavant si hi cap.
Avui he començat a Alcanadre i he pujat turons des d'on he vist la Rioja més amable amb relleus suaus i verds plens de vinya per tot arreu. També he vist els penyasegats d'Aradón, a tocar del riu Ebre, plens de rapinyaires que m'han fet companyia fins a Arrúbal des d'on en un tres i no res m'he trobat a Agoncillo on una plaça amb una església de tort campanar i un magestuós castell, que fan servir d'ajuntament, em deixen bocabadat durant estona mentre assaboreixo un bon cafè carregat abans d'enfilar ja cap a Logroño passant abans per la base aèria de Recajo on desenes d'helicòpters per fer guerra s'esperen immòbils... Diners llençats que aquí no veiem. Arribo a Logroño, són festes i la gent és amable i acostumada (ara ja sí) al pas de peregrins.
A partir de demà ja començo la part del camí menys solitària, més farcida de gent... Me'n vaig a somiar que sóc a casa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada