L'Aragó

Demà si tot va bé ja entraré a Navarra. Per tant sortiré de l'Aragó per on he estat els darrers dies embafant-me de diferents impressions. D'entrada va ser el canvi del Segrià al Baix Cinca on Fraga apareixia enclotat i banyat pel riu Cinca en una mena de microoàsis entre les planes de Lleida i els immediats Monegros. A mesura que vaig anar pujant cap a l'altiplà, el paisatge es va anar convertint en un secà immens, inabastable, però amb conreus a punt de sega. Segurament, degut a que havia plogut la nit anterior, el camí va ser força amable fins poc abans d'arribar a Candasnos (Campdàsens era el topònim original en català) on em va enxampar una tempesta sense cap lloc on amagar-me excepte una caseta de Movistar i allà, un cop aixoplugat, vaig gaudir d'una tempesta curta però intensa plena de llamps i trons. Després d'aquí venia bon camí i amb fresca fins a Candasnos d'aquí vaig continuar fins a Peñalba on les distàncies entre pobles eren llarguíssimes com també ho va ser fins a Bujaraloz on vaig passar nit. D'aquí el dia següent vaig continuar la travessia pels Monegros. Aquest segon dia ja va ser amb tot el sol de rigor amb que relacionava els Monegros i la seva extrema aridesa (la foto és d'un moment en que una fletxa animava el camí que es feia dur, però dur de veritat i les úniques ombres que hi havien estaven metres fora del camí totalment erm sense pràcticament cultius de res). Tot i així la bellesa i la rotunditat del paisatge fa que no te'l vulguis perdre. Després de moltes hores de sol vaig començar a baixar poc a poc fins a Pina d'Ebro i començar a trobar la conca de l'Ebre i vegetació de nou (i alguna ombra!!!!!!!!!!!!!!). Des d'aquí ja es comença a remuntar l'Ebre. Jo vaig anar fins a Fuentes del Ebro on vaig passar nit i des d'on vaig sortir el dia següent cap a Saragossa. Una ciutat situada estratègicament per Cèsar August amb el seu propi nom després d'haver conquerit els càntabres. Una ciutat gran i amb temple immens però fred pel meu gust i la verge del Pilar és molt i molt petita (Pilarica (!)) però molt bonica també. Vaig veure les bombes que no van esclatar el dia 3 d'agost del 1936... Em vaig perdre a l'hora de sortir de Saragossa i vaig anar a parar a on volia anar, Utebo, però després de donar voltes per nacionals, autovies (havia dit ja que aquí n'està ple? i totes de franc!!!) i comarcals... Des d'aquí avui he remuntat el riu i he passat per molts pobles petits i propers al riu, preciosos de veritat. M'ha fet gràcia especialment Alcalà de Ebro on hi tenen una estàtua de Sancho Panza ja que segons diuen aquí s'hi troba Baratària, l'ínsula que el Quixot li va regalar enganxosament. La vila pel demés conserva una muralla en força bon estat i és un poble envoltat de verd, a la ribera de l'Ebre i tot molt verd. Avui faig nit a Luceni ja que ha plogut i he parat a l'espera que demà millori el dia i pugui arribar a Tudela, ja a Navarra. El meu balanç de l'Aragó és de ser una terra de contrastos que va des de l'aridesa extrema fins la verdor imponent.