No m'equivocava quan pensava que el tram que començo ara havia de ser radicalment diferent a tot el que havia vist fins el moment. Tant pel que fa als paisatges que han esdevingut molt més verds i humits com també per les característiques del camí en sí mateix: amb més gent, més albergs, però també més turisme, més aglomeracions i en general, compartir espais i temps amb més gent (sóc una mica com un gat, bastant territorial, i això de compartir l'endoll per carregar el mòbil amb gent que no conec, em fa mandra a vegades...). Però bé, també té aspectes que m'agraden com poder xerrar una estona quan t'avancen o tu avances a algú o bé a l'hora de dinar, sempre va bé compartir la conversa i experiències del camí, sobretot si resulta que, com ha sigut avui amb el Joan de Caldes de Monbui, també és català i pots fer-la petar i no sentir-te tan lluny de casa. De moment m'ho continuo passant molt bé.
A primera hora del matí he deixat l'alberg i he travessat tot Logroño (es nota que és una ciutat amb molta tradició pelegrina ja que està plena d'edificis antics i moderns relacionats amb el pelegrinatge) he continuat per un parc eternnnnnn fins que després d'un llac i una suau pujadeta he arribat a Navarrete on m'he menjat el meu primer entrepà sonso de veritat: un trist llonguet amb 6 talls de xoriço i ja està!!!! sense ni tomàquet, ni oli, ni sal (val a dir que ni saler el de la camarera que me l'ha deixat a la barra sense dir-me res mentre seguia molt interessada la tele). A l'Aragó encara m'hi posaven tomàquet i a Navarra tenen molt costum de ficar-hi pebrots escalivats.
Bé. He continuat fins a Nájera i allà he dinat amb el Joan mentre a fora queia un bon xàfec que m'ha fet dubtar si quedar-me o continuar. Finalment, quan he sortit havia escampat i he continuat fins a Azofra en un passeig molt bonic. A partir d'aqui tot s'ha allargat, m'he trobat una noia que s'havia quedat amb la bici totalment encallada al fang (moooooolt fang!!!) l'he ajudada fins que ha arribat a la carretera i a partir d'aquí ha continuat i jo he continuat fins a Cirueña, després d'una suau però llarga pujada, amb camps de golf i unifamiliars per a families molt grans que no nombroses...Vaja, una de calers!!!!! D'aquì ja he anat baixant poc a poc fins a Santo Domingo de la Calçada on sóc ara a l'espera de demà poder entrar ja a la província de Burgos i per tant a la Castella més castellana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada