Antipatria

Tot el dia ha estat plovent sense parar ni un minut. Ha sigut un dia dur i entre el voler i el poder m'he hagut de quedar entre aquest últim i fer el que he pogut i ser conservador de cara a poder continuar i fer més quilòmetres els propers dies.
Ja m'ha costat llevar-me (crec que tinc un sisè sentit per detectar quan plou al carrer sense aixecar-me del llit) tothom es movia i preparava per sortir però jo m'he estat una hora fent el ronso i quan m'he llevat he vist que efectivament estava plovent a bots i barrals. M'he quedat en un bar fent un cafè amb llet a veure si escampava, res. Passada una hora he decidit llençar-me a la pluja i fer el que pogués i he anat fent. De Santo Domingo fins a Grañón ha sigut molt dur pel fred i el vent que feia que havia d'aguantar la capelina amb les dues mans! Tot i així anava força bé i després d'una bossa de cireres grosses com prunes he continuat fins a Redecilla on el camí més que dur ha sigut penós ja que amb la pluja no he vist un senyal i he hagut de fer 2 quilòmetres per la carretera amb els camions i la pluja de cara. En arribar a Redecilla del Camino estava decidit a plantar-me i passar nit. Però m'he esperat a dinar i així amb el vi, el plat de morcilla trinxada, el cafè, etc. He agafat forces i he continuat. Abans però ha sigut curiós com mentre estava fent les postres han posat una pel·lícula del James Stewart de l'Oest i gairebé em disposava a veure-la de lo bé que s'estava allà dins. Tot anava la mar de bé, m'havia demanat fins i tot un Rosli again!!! Però de sobte un dels clients sento que deixa anar un: "que ponemos pa ver la selección?" i tots els que hi havien allà han deixat anar un: "Claro!!!" (suposo que acompanyat d'un: "Podemos!!"). En fi, que amb el que a mi m'agrada el futbol i la selecció pàtria, al moment que m'he acabat el cafè m'he aixecat i he pagat el dinar i he fet per marxar. Ha sigut curiós veure la cara de menypreu que em miraven tots. Oh!!! Anatèma!!!! Estava fent un acte antipàtric, no seguia la roja!!!! I més al meu més que intencionat: "Adióss buènass tàrdess" han respost amb un hasta luego (que pesats... que no torno, cony!!!) força allunyat del acostumat: "buen camino!!" que et diuen fins i tot els nens si et veuen pel carrer...
Després de Redecilla (Litle Net) he continuat fins a Castildelgado, Villamayor del Rio, i finalment he arribat a Belorado on m'he trobat amb un alberg parroquial regentat per suïssos on tothom era estranger, per tant he pogut explicar a tothom què és Catalunya, que tant me feia que La Roja s'hagués estavellat contra la gran potència futbolística de l'alberg (quina casualitat), etc. Vaja que he sigut el més antipàtric que he sabut sense por a causar antipatria a cap espanyol "no-nacionalista" que hi pogués haver. M'ha cridat l'atenció que a l'hora d'entrar a Belorado hi havia un alberg on hi havia totes ls banderes de tots diversos països del món i gairebé totes les autonòmiques (excepte Catalunya i Les Illes Balears). Estarà canviant alguna cosa? M'he sentit feliç de no formar-ne part.
Demà m'espera un dia molt dur que no sé on acabarà.