Certament, aquest camí té un caire cultural de primer ordre i un altre espiritual i religiós. I el que ho sintetitza tot plegat és la teca que alimenta tant el cos com l'ànima i ajuda a continuar tirant endavant en aquesta metàfora de la vida que és el camí. Avui he començat a Palas de Rei on encara que sembli increïble vaig tornar a estar sol (una reserva de 12 persones els va fallar). He anat fins a Melide on m'he cruspit un caldo galego i el pop de rigor (boníssim) a la pulperia A Garnacha. Després d'una espontània migdiada he continuat fins a Arzua a somiar en veure ja demà Santiago a uns quants quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada