Sé que hi ha un llibre que parla del mateix tema però sobre el mango, però jo sempre he tingut més a prop la taronja i de fet a col·legi (jo em quedava a menjador) em fixava que hi havia moltes maneres diferents de pelar la taronja! N'hi havia que feien quatre trossos sense pelar-la, d'altres eren virtuosos del ganivet i acabaven fent una mena de molla de la pell i d'altres treiem les dues coronilles i feiem talls transversals i de cara a la teca.
M'ha vingut això al cap quan he anat pensant en les diverses maneres que cadascú fem el camí i com el gaudim. No només si es fa a peu, en bici o a cavall. Me n'he trobat que comencen a Roncesvalles (tot un clàssic), d'altres des del cantó de França de Sant no sé que i que es veu que és molt bonic, alguns des de Lourdes, n'hi ha que el fan al revés, o bé com un noi de Madrid que el feia des de casa seva fins a Roncesvalles i després cap a la vessant cantàbrica que es veu que és molt dura, n'hi ha que la fan des de Tortosa o fins i tot des de Sevilla, Holanda, Alemanya... Però no només és la diversitat d'itineraris sinó també com es distribueixen els itineraris: n'hi ha que ho fan per etapes, d'altres sonats que ho fan de cop, sols, acompanyats, parelles o com avui m'he trobat: dos amics jubilats camí de Carrión de los Condes, en Paco i en Siscu (de Badalona) que es van trobant i esperant en funció de quin problema mèdic tinguin i de si tenen obligacions familiars amb les dones o fills. Tota una amistat de molts anys i feia goig veure com vivien el camí com una metàfora del que és la vida. Cadascú té el seu propi però sempre hi ha algú a qui esperes i acompanyes en la malaltia i en la salut. Que macos! I com és la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada