Avui he començat a Castellnou de Seana i el paisatge ha sigut com ahir pel que fa a les varietats vegetals... El sol ha variat, encara més fort que ahir, per tant estic com un gambot de Palamós. El paisatge ha canviat en entrar al Segrià i sobretot a Lleida on la ciutat ho canvia tot, menys el sol...
Indibilimandoni presideixen l'entrada a la ciutat per la Porta de l'Arc. És la primera imatge que recordo en baixar del cotxe dels meus pares quan vaig anar a Lleida per primer cop quan tota la família passàvem els estius i la Setmana Santa a Lleida amb el Iaio i la Iaia que ens comprava sempre algun que altre "mantecao" (gelats) o un bon tiberi al restaurant San Bernardo. Ma germanes segur que se n'enrecorden també. Lleida m'ha portat molts records d'infantesa (quins bons temps a Lleida!). I jo, fins que no vaig veure escrit el nom dels dos cabdills íbers, em pensava que era una mena d'invocació com abracadabra...
Després de Lleida el sol m'ha martiritzat a base de bé, he estat unes dues hores sota el pont de l'AVE, però tot i així he arribat a Alcarràs, l'últim poble de Catalunya del camí de Sant Jaume. Demà ja entro a Fraga, a l'Aragó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada