Apagat o fora de cobertura

Estava a la plaça de l'escola de Castellolí (Anoia) i hi estava tan bé... Havia acabat de sopar, m'havia begut dues birres i un xupito per celebrar que havia aconseguit el meu objectiu d'avui i estava la mar de relaxat que he decidit parar el mòbil i gaudir del cel i les seves formes capritxoses, del cant dels ocells, del vol de les orenetes i del fum del Rosli que m'he fumat (no sóc fumador, però de tant en tant m'agrada fer-ne un i avui em semblava que havia estat enmig de tots els elements presocràtics i em mancava un: el foc. L'aigua avui ha sigut un bé escàs i necessari, el vent ha bufat de debò i m'ha fet patir amb la gorra i la terra... que n'he de dir de la terra, la nostra terra que fins i tot quan es fica dins les sabates la trec amb un deix delicat per no malmetre-la. El que deia... He decidit parar el mòbil i gaudir de tot això i pensava que mentre observava tot això si algú em truqués en aquell moment es trobaria amb el missatge que tots coneixem prou bé: apagat o fora de cobertura. I és que aquesta frase és diferent que quan truquem i o bé ningú ens contesta ni ens dóna cap raó de què fa o deixa de fer aquella persona o els odiosos contestadors... (sobretot els que diuen que no hi són i deixa tu el missatge...quin missatge? Paga per dir que et torni a trucar!!! Jo mai torno a trucar a la gent que té contestador per principis). Doncs estava gaudint de com hi havia dos gats amb prioritats absolutament diferents, per exemple. Un estava a la copa d'un arbre i es preocupava de trobar la millor postura per jeure, mentre l'altre estava en una finestra observant delerós el vol de les orenetes i com peixien els seus pollets sota les teulades properes a la finestra del gat.
En fi que he gaudit tant d'aquest moment i m'ha semblat tant important que a vegades estiguem apagats o fora de cobertura que he canviat el nom del bloc. Està apagat significa senzillament que el mòbil està apagat, que no vols parlar amb ningú o que ja no tens bateria... I l'estar fora de cobertura és com jo em sento a vegades que necessito està com perdut i que quan ja torno a estar disponible ja truco jo a la gent que en la meva absència han estat trucant i jo ara sóc qui m'he de moure i buscar-los perquè han sabut respectar els meus moments taaaaaan necessaris d'estar fora de cobertura.
Bé, pel que fa avui he anat des de Manresa fins a Montserrat i he trigat unes 5 hores a un pas molt i molt canyero. He arribat a temps per fer cua UNA HORA per veure la moreneta i complir amb el ritual dels ciris. He demanat la credencial de pelegrí i a dinar i caminar de nou fins a Can Massana que ha sigut un infern... Des d'allà i ja llagat he anat amb sandàlies fins a Castellolí on ara per ara sóc a l`antiga escola des d'on tinc electricitat i aigua!!!!!! DEmà intentaré arribar a Cervera.