L'estàtua de Cèsar August, considerat un dels més grans emperadors de Roma, està a l'entrada del carrer de los Predicadores i presideix l'entrada des de l'Oest molt a prop de la plça del Pilar. M'ha fet pensar en com són els imperis i tots els danys colaterals que comporten. Roma és un model que ens és molt proper a tot l''àmbit europeu i fins i tot idealitzat, però també van fer mal a moltes cultures que vivien tranquil·lament (com els Íbers d'Indibil i Mandoni! entre d'altres) i després ho van vestir com que els havien donat la ciutadania romana o que eren una província (per victòria, si ho traduïm del llatí). Tot això m'ha passat pel cap quan he estat xerrant una bona estona amb un Kurd que treballava en un restaurant turc (quines ironies té la vida...). Entre dentellada al durum i glop de birra m'anava explicant la problemàtica del seu poble milenari que està dividit entre Turquia, Síria, Iran, Irak i Rússia però que, ai las! no tenen estat i clar no tenen cap possibilitat de ser vistos per la resta del món i qualsevol intent de projectar-se a l'exterior passa sempre per Ankara (i a sobre encara és la capital... vaaaaaaal, no m'he pogut estar de fer un acudit dolent i intencionat...). El cas és que m'ha explicat que hi ha molta gent kurda que treballa a països com Alemanya, Holanda, etc. Que intenten vendre productes a l'exterior, però tot ha de passar per l'aeroport d'Ankara (fins aquí no podia de veure-hi paral·lelismes, alguns descontemporitzats com la prohibició de parlar kurd fins fa 10 anys, o la divisió en diferents estats) però el més greu de tot ha sigut quan m'ha contestat el perquè havia vingut aquí. M'ha explicat que l'estat Turc els que són nascuts al Kurdistan quan els toca fer el servei militar són destinats al mateix kurdistan per tal de combatre un partit nacionalista (el Partit dels treballadors del Kurdistan, crec) que té una guerra oberta amb l'estat turc i que l'estratègia que fa servir és enviar-hi els mateixos joves a matar qui sap si els seus germans o tiets o amics... M'ha semblat salvatge com un estat pot exercir la seva legalitat per proclamar que un partit que representa una nació són uns terroristes i exterminar-los amb els seus propis ciutadans que tenen prohibit exercir cap altra nacionalitat que la legal i exterminadora. M'ha explicat que ell va optar per treballar fora del país i d'aquesta manera si aporta diners a casa seva i paga una part a l'estat queda excempt de fer el "servei militar" per dir-ho d'alguna manera.
dimarts, 8 de juny del 2010
Caesar Augusta
L'estàtua de Cèsar August, considerat un dels més grans emperadors de Roma, està a l'entrada del carrer de los Predicadores i presideix l'entrada des de l'Oest molt a prop de la plça del Pilar. M'ha fet pensar en com són els imperis i tots els danys colaterals que comporten. Roma és un model que ens és molt proper a tot l''àmbit europeu i fins i tot idealitzat, però també van fer mal a moltes cultures que vivien tranquil·lament (com els Íbers d'Indibil i Mandoni! entre d'altres) i després ho van vestir com que els havien donat la ciutadania romana o que eren una província (per victòria, si ho traduïm del llatí). Tot això m'ha passat pel cap quan he estat xerrant una bona estona amb un Kurd que treballava en un restaurant turc (quines ironies té la vida...). Entre dentellada al durum i glop de birra m'anava explicant la problemàtica del seu poble milenari que està dividit entre Turquia, Síria, Iran, Irak i Rússia però que, ai las! no tenen estat i clar no tenen cap possibilitat de ser vistos per la resta del món i qualsevol intent de projectar-se a l'exterior passa sempre per Ankara (i a sobre encara és la capital... vaaaaaaal, no m'he pogut estar de fer un acudit dolent i intencionat...). El cas és que m'ha explicat que hi ha molta gent kurda que treballa a països com Alemanya, Holanda, etc. Que intenten vendre productes a l'exterior, però tot ha de passar per l'aeroport d'Ankara (fins aquí no podia de veure-hi paral·lelismes, alguns descontemporitzats com la prohibició de parlar kurd fins fa 10 anys, o la divisió en diferents estats) però el més greu de tot ha sigut quan m'ha contestat el perquè havia vingut aquí. M'ha explicat que l'estat Turc els que són nascuts al Kurdistan quan els toca fer el servei militar són destinats al mateix kurdistan per tal de combatre un partit nacionalista (el Partit dels treballadors del Kurdistan, crec) que té una guerra oberta amb l'estat turc i que l'estratègia que fa servir és enviar-hi els mateixos joves a matar qui sap si els seus germans o tiets o amics... M'ha semblat salvatge com un estat pot exercir la seva legalitat per proclamar que un partit que representa una nació són uns terroristes i exterminar-los amb els seus propis ciutadans que tenen prohibit exercir cap altra nacionalitat que la legal i exterminadora. M'ha explicat que ell va optar per treballar fora del país i d'aquesta manera si aporta diners a casa seva i paga una part a l'estat queda excempt de fer el "servei militar" per dir-ho d'alguna manera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs sí, l'herència de Roma, ankara és ben viva! Però arribarà el dia que la bèstia, que era i no És però És, sortirà del mar i dominarà per sobre els set turons. Apocalipsis.
ResponEliminaEspero ja no ser-hi jo quan passi tot això...
ResponElimina