Sol al paradís

Avui la situació és curiosa. Estaré tota la nit en un alberg on sóc l'únic pelegrí. Casualitats de la vida que han tingut tot el dia tancat l'alberg i just una mitja hora que jo hi arribés l'han obert i no ha vingut ningú més. Tot un alberg per mi solet!!! És genial!! Puc endollar el carregador del mòbil sense haver endollat abans el carregador de piles aprofitant un moment que algú havia tret un altre carregador de mòbil. I veure la cara de gos del que ja venia carregador en mà... No hauré de patir a l'hora d'aguantar un que vol escoltar quina música escolto amb el ordinador, com ahir... En fi, que estic totalment lliure de fer el que vull!!! No hi ha toc de queda a les 10 amb llums apagades, silencis, shshshshss!!!!!, roncs!!! (Déu meu com ronca la gent!!!!!!!!!!!). A vegades penso que se'n van a dormir de seguida per clapar-se i roncar i així no ser molestats pels roncs dels altres... (una bon atac sempre és una millor defensa!!!). Tampoc m'hauré de preparar pituitàriament i aguantar la respiració abans d'entrar a l'habitació, córrer a la llitera, saltar (sempre em toquen les de dalt perquè arribo molt tard...) i tapar-me amb el sac i respirar dins per no morir intoxicat per les emanacions formatgils de totes les botes dels peregrins que les ànimes les recuperaran, però els peus segur que ja estan al purgatori com a mínim, sinó morts ad eternum!!! (els meus peus, no, clar, fan olor a roses o gesamí... jejeje) Avui no serà així!! Ara! corro el risc d'estar sommiant tant i tant que demà m'adormi ja que fins ara cada dia em desperten o bé el que tot ho porta embolicat amb bosses de plàstic (d'aquestes que fan tan soroll, doncs aquestes...), o el que quan és lleva ja estossega com un gos, el que per aixecar-se a de sacsejar la llitera (deu ser una mena de ritual o alguna compulsió estranya...), com no, els que parlen i parlen i parlen i per acabar, el que surt de l'habitació tancant la porta assegurant-se que queda ben i ben tancada!! Aquesta nit serà com estar al paradís.